ESSER VERBAL - Biel Mesquida

ESSER VERBAL

I
Retxilleres d'horabaixa cauen:
primer una, després totes plegades.

II
Fireria de daurats en els espills
d'un d'aquests casals on no hi canta
ni gall ni donzella i dents corcades
d'una boca d'escenari abandonat.

III
Si l'hora tardoral fos un trinxet.
Si els núvols ennigulassin els ulls
del caminal exhaust de tant lirisme
i els iris s'arborassin
d'il·lusioneues assussuaixines
com qui descriu la vida dels ortòpters.
Si l'amor me deixàs encallat
en braços del deliri més lúcid.
Si l'amor no tengués aturall
com un tòxic d'aquells de no dir.
Si fos tan bo de fer morir-se
de puntetes com qui diu: Fins tot d'una.

  Biel Mesquida
notes de temps i viceversa

SER VERBAL

I
Tiras  de tarde caen:
primero una, luego todas juntas.

II
Ferias de dorados en los espejos
de uno de estos centros donde no canta
ni gallo ni doncella y dientes cariados
de una boca de escenario abandonado.

III
Si la hora otoñal fuera chaira.
Si las nubes atragantasen los ojos
del sendero exhausto de tanto lirismo
y los iris se arbolaran
de ilusiones suavizadas
como quien describe la vida de los ortópteros.
Si el amor me dejara varado
en brazos del delirio más lúcido.
Si el amor no tuviera parada
como un tóxico de aquellos de no decir.
Si fuera tan bueno hacerse  morir
de puntillas como quien dice: Hasta pronto.


 Biel Mesquida
notes de temps i viceversa

Enlaces:

LLUITA DE CLASSES