LA PLATJA - GABRIEL FERRATER

 



El sol se l'ha menjat. Anava sola,

descalça com la mar, vestida com

la mar, amb brusa blanca i slacks verds,

i era rossa com l'aire, lluminosa

com el lleó de fúria total.

    Se'ns l'ha menjat. Fem-nos canilla d'ira.

Tallem el vent de llauna amb la cisalla

dels udols llargs. Esgarrapem la sorra.

Lladruquegem la mar, la disfressada.

GABRIEL FERRATER  (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972).



La playa

El sol se la ha tragado. Andaba sola,
descalza como el mar, vestida como
el mar, con blusa blanca y slacks verdes,
y luminosa y rubia como el aire,
como el león de la furia total.
Se la ha tragado. En jauría, furiosos,
Cortaremos el viento de hojalata
con la cizalla de los aullidos.
Arañemos la arena. Ladremos
al mar, al disfrazado.

GABRIEL FERRATER  (Traducción de Pere Gimferrer)

Enladces:

Comentarios