EL HIGO DE NAVIDAD (Villancico erótico) - Maria Bofarull Sánchez

 



Así de repente

me viene el recuerdo

de aquella nochebuena

en que entre el musgo

húmedo y fresca

del pesebre

te iluminan

frutos de mar.

Y sediento y pleno de sal

mientras me cantabas

tam tatam tam

que el higo es bien verde

tam tatam tam

que ya madurará,

te ensartaste por mis cumbres

(tam tatam tam,

y yo encantada

deseaba,

tú lo sabías,

sentirte bien adentro).



Y nos amamos

con locura, y follamos.

Y nos arrebatamos

el fuego y el agua

de la piel,

de los labios,

de las nalgas,

de las playas

mar adentro

donde ahogar

nuestra ansia

y recorrer,

del pesebre,

los rincones

y sus caminos.



Refresco sin freno.

Abrazos sin brazo.

Bálsamo encarando el precipicio

de los mil sentidos

de los vengo

de los voy

del vaivén

del voy bien

y del bien que voy.



Veintiún dedos muy derechos

recorriéndome la piel

despertándome escalofríos

y la pluma afilada

que lo dice todo

cuando me escribe a la carne

tu jadeo

tu palabra

y un cuchicheo.



Y a coño qué quieres

coño qué deseas

cuando me cantabas

tam tatam tam

que los higos son verdes

tam tatam tam,

el mio se volvió dulce

se extasió

y todo de repente,

en plena Navidad,

entre el acebo y el musgo

tam tatam tam

mi higo

tam tatam tam

fue madurando.


Y esta noche

así de repente

me viene el recuerdo

y cuento el días

que hoy todavía restan

por una próxima

nochebuena,

y recorto el musgo

y lo humedezco

y abajo bajito

tarareo

tam tatam tam.

Maria Bofarull Sánchez 19 - 12 2013



LA FIGA DE NADAL (Nadala eròtica)


Així de sobte

em ve el record

d’aquella nit de Nadal

en què entre la molsa

humida i fresca

del pessebre

t’enllaminiren

fruits de mar.

I assedegat i ple de sal

mentre em cantaves

tam tatam tam

que la figa és ben verda

tam tatam tam

que ja madurarà,

t’enfilares pels meus cims

(tam tatam tam,

i jo encantada

desitjava,

tu ho sabies,

sentir-te ben endins).

 

I ens estimàrem

amb follia, i follàrem.

I ens vam arrabassar

el foc i l’aigua

de la pell,

dels llavis,

de les natges,

de les platges

mar endins

on ofegar

la nostra ànsia

i recórrer,

del pessebre,

els racons

i els seus camins.

 

Refrecs sense fre.

Abraçades sense braç.

Bàlsam encarant el balç

dels mil sentits

dels vinc

dels vaig

del vaivé

del vaig bé

i del bé que vaig.

 

Vint-i-un dits ben drets

recorrent-me la pell

despertant-me calfreds

i la ploma afuada

que ho diu tot

quan m’escriu a la carn

el teu panteix

el teu mot

i un xiuxiueig.

 

I a cony què vols

cony què desitges

quan em cantaves

tam tatam tam

que les figues són verdes

tam tatam tam,

la meva es tornà dolça

s’extasià

i tot de sobte,

en ple Nadal,

entre el grèvol i la molsa

tam tatam tam

la meva figa

tam tatam tam

va anar madurant.

 

I aquesta nit

així de sobte

em ve el record

i compto el dies

que avui encara resten

per una propera

nit de Nadal,

i retallo la molsa

i l’humitejo

i baix baixet

taral•lejo

tam tatam tam.

 Maria Bofarull Sánchez 19-12-2013 - 



Comentarios