INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE - SALVADOR ESPRIU

 

INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment.

Homenatge a

Salvat-Papasseit.

Ara digueu: "La ginesta floreix,

arreu als camps hi ha vermell de roselles.

Amb nova falç comencem a segar

el blat madur i, amb ell, les males herbes."

Ah, joves llavis desclosos després

de la foscor, si sabíeu com l'alba

ens ha trigat, com és llarg d'esperar

un alçament de llum en la tenebra!

Però hem viscut per salvar-vos els mots,

per retornar-vos el nom de cada cosa,

perquè seguíssiu el recte camí

d'accés al ple domini de la terra.

Vàrem mirar ben al lluny del desert,

davallàvem al fons del nostre somni.

Cisternes seques esdevenen cims

pujats per esglaons de lentes hores.

Ara digueu: "Nosaltres escoltem

les veus del vent per l'alta mar d'espigues."

Ara digueu: "Ens mantindrem fidels

per sempre més al servei d'aquest poble."

 SALVADOR ESPRIU

INICIO DE CÁNTICO EN EL TEMPLO

"Decid ahora: "La retama florece,
por todo el campo hay rojo de amapolas.
Con la nueva hoz empecemos a segar
el trigo maduro y, con él, las malas hierbas".
Ah, jóvenes labios que se han abierto después
de la oscuridad, ¡si supierais cuán tarde
ha llegado el alba, cuán larga es la espera
de un alzamiento de luz en la tiniebla!
Mas hemos vivido para salvaros las palabras,
para devolveros el nombre de cada cosa,
para que siguieseis el recto camino
de acceso al pleno dominio de la tierra.
Miramos en la lejanía el desierto,
descendíamos al fondo de nuestro sueño.
Secas cisternas se convierten en cumbres
ascendidas por escalones de lentas horas.
Decid ahora: "Nosotros escuchamos
las voces del viento por el alto mar de espigas".
Decid ahora: "Nos mantendremos por siempre fieles
al servicio de este pueblo"

SALVADOR ESPRIU

BEGINNING OF CANTICLE IN THE TEMPLE   

 (Literal translation by Magda Bogin)

Now say: "The broom tree blooms,

everywhere the fields are red with poppies.

With new scythes we'll thresh

the ripened wheat and weeds."

Ah, young lips parting after dark,

if you only knew how dawn

delayed us, how long we had to wait

for light to rise in the gloom!

But we have lived to save your words,

to return you the name of every thing,

so that you'd stay on the straight path

that leads to the mastery of earth.

We looked beyond the desert,

plumbed the depth of our dreams,

turned dry cisterns into peaks

scaled by the long steps of time.

Now say: "We hear the voices

of the wind on the high sea of crested grain."

Now say: "We shall be ever faithful

to the people of this land."

SALVADOR ESPRIU


La pell de brau